Des
dels primers temps de la seua aparició es van multiplicar les traduccions a
quasi tots els idiomes europeus. Des del punt de vista literari el seu influx
posterior va ser considerable. Lope de Vega la va utilitzar com a font per a
escriure La dorotea. Les seues
empremtes es deixen sentir, en la novel·la picaresca i cortesana. Ressonen els
seus ecos en El Quixot sobretot en
l'art del diàleg i en el llenguatge castís de Sancho.
La
seua fama va ser tal que va tindre diverses continuacions i imitacions.
Destaquem La segona Celestina de
Feliciano de Silva, La tercera Celestina
de Gaspar Gómez de Toledo i moltes mési però cap dels seus continuadors o
imitadors va tindre prou geni per a captar tota la riquesa dramàtica i
ideològica d'esta extraordinària obra mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada