divendres, 24 de març del 2017

LLENGUATGE I ESTIL


En la Celestina obra mestra de la prosa del segle XV conflueixen la tendència sàvia dels humanistes i la popular del Corbacho.

Els diàlegs entre Calisto i Melibea busquen un estil elevat, ofereixen prou amanerament. Domina en ells la col·locació del verb al final de la frase i el lèxic emprat és ric i està carregat de llatinismes. Reflectixen la conversació cortesana de l'època dels Reis catòlics. Però tots aquests trets cults no es prodiguen amba tanta pedanteria com en els prosistes de l'època anterior i l'hipèrbaton no existeix quasi.

No obstant això els col·loquis en què intervenen Celestina, les prostitutes, els rufians són vius i punxants. Estan plens de refranys, frases curtes i interrupcions pròpies del llenguatge popular, però evita la utilizatció del llenguatge de germania, localismes o dialectalismes a pesar que pot introduir-los en virtut dels ambients en què es mouen els personatges.

Els diàlegs s'ajusten a l'acció, a les situacions, i sobretot, a la caracterització dels personatges. La modalitat de diàleg més important quantitativament en l'obra és lade les rèpliques breus que impressionen per la seua naturalitat i modernitat.

Quant als monòlegs no són molts, però sí extensos i distribuïts de forma equilibrada al llarg de l'obra, es caracteritzen per l'abundància d'apostrofs i interrogacions, frases llargues, etc.

El saber llibresc apareix en les adaptacions perfectes de sentències de, per exemple Petrarca, que apareix com a autèntics refranys populars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada