dissabte, 18 de març del 2017

EDICIONS



L'obra presenta distintes edicions en els seus quinze primers anys de vida, la qual cosa manifesta l'immediat i extraordinari èxit que va tindre (en el segle XVI es va arribar a imprimir fins a 62 vegades) però aquestes edicions no repetixen el mateix text sinó que presenten entre si importantíssimes diferències.

Encara que algú ha suposat l'existència d'una edició anterior fins hui, no podem anar més enllà de l'any 1499 data de la impressió de Fadrique de Basilea a Burgos esta primera edició va aparéixer sense títol i faltant-li fulls al principi i al final, el text s'inicia amb l'argument del primer auto i està repartida en 16 autos.

L'edició de Toledo de 1500 comença amb la carta de l'autor a “un seu amic” on s'exposen les circumstàncies que envolten la creació del text. En les coples del corrector Proaza se'ns informa com s'han de llegir el versos acròstics, el lloc i la data d'impressió. El títol és Comèdia de Calisto i Melibea i té 16 autos.

En l'edició de Salamanca, Toledo i Sevilla de 1502 apareix amb el nom de Tragicomèdia de Calisto i Melibea i un pròleg on s'explica per què es canvia el títol. S'incorporen els 5 autos  nous del denominat "Tractat de Centurio", amb els que l'obra arribarà als 21 autos definitius.


En l'edició de València de 1514 s'introduïxen frases i reflexions que pretenen accentuar la lliçó moral que es vol fer destacar en l'obra.

En l'edició de 1526 a Toledo se li va afegir un acte nou conegut com "l'Auto de Traso" tret de la comèdia de Sanabria i que no pertany a Rojas per la qual cosa s'ha prescindit d'ell en edicions successives.


DENOMINACIÓ


El títol originari va ser el de comèdia substituït en 1502 pel de tragicomèdia, nom este revolucionari ja que fins a este moment hi havia una absoluta separació de gèneres dramàtics
La crítica al·ludeix a les raons que dóna el propi autor en el pròleg de l'obra, l'autor va respectar la denominació del primer autor, comèdia, i pel final tràgic que presenta va denominar-la tragèdia;de la combinació d'ambdós surgeix tragicomèdia.

Amb el temps l'obra es va denominar amb el senzill nom de La Celestina, entre altres raons per la forta personalitat de la vella alcavota i per la tendència a simplificar els títols llargs i de difícil record d’aquella època.


 Resultat d'imatges de imagenes rae



 L'entrada del diccionari de la RAE apareix relacionada amb la tragicomèdia.
Celestina1
Por alus. a Celestina, personaje de la Tragicomedia de Calisto y Melibea.
1. f. alcahueta (‖ mujer que concierta una relación amorosa).
2. f. irón. Persona que facilita o promueve de manera encubierta contactos confines políticos, comerciales o de otro tipo.




AUTORIA



Qui és l’autor d’aquesta obra?

El primer text conegut planteja ja el problema de la unitat o pluralitat d'autors, qüestió en què hauríem de pensar en vista de tan importants ampliacions successives.
Hi ha diverses dades que abonen la creença d'un sol autor, com el procés que per judaïtzant es va seguir a Álvaro de Montalbal, el qual diu ser el pare de l'esposa de Rojas que va compondre a Melibea. Les referències de Rojas a un altre autor també són preses com un mer recurs justificador de l'obra.


En la carta de l’autor a un seu amic, que apareix en l’edició de 1500, s’afirma que Fernando de Rojas no va escriure el primer acte sinó que se'l va trobar i va decidir continuar-lo, per la qual cosa durant molt de temps se li va atribuir este primer acte a distints autors de l'època; Mena, Cota; atribucions totalment gratuïtes perquè encara a hores d’ara seguim sense saber qui va ser l'autor d'aquest primer auto.

Quant a les interpolacions tots els autors coincidixen que no són de la mateixa mà que el cos central de l'obra. Hi ha autors que l'atribuïxen al corrector A. De Proaza.

Com que Fernando de Rojas és  l'autor de la major part de l'obra se’l té com a autor de la totalitat de la mateixa.